L’Ambaixada de les tomaques és un dels actes més originals que hi ha en les festes de Moros i Cristians, ja que podem afirmar sense temor a equivocar-nos que no hi ha ninguna població, ni de les de molta tradició, ni de les moltes que en els últims 30 anys han començat a celebrar les nostres festes, que tinga entre els seus actes cap paregut a la nostra Ambaixada. Consisteix a que un ambaixador de cadascuna de les filaes que la protagonitzen, Caballeria Ministerial i Bequeteros, interpreta un discurs original i divertit en el que es declaren la guerra, que és representada amb el llançament de tomaques entre els dos bàndols.
 



             És difícil determinar el seu origen, però farem un repàs que ens ajudarà a entendre com va sorgir la iniciativa i apropar-nos a la data en que va començar a celebrar-se l’Ambaixada de les tomaques. Les primeres proves físiques apareixen al voltant de l’any 1980, quan es publiquen algunes fotos de l’acte a periòdics com Ciudad, Información o Levante, en les seues seccions dedicades a curiositats sobre festes de la Comunitat Valenciana. De fet, al propi programa de festes de Cocentaina, l’acte no va ser reconegut com a tal fins a l’any 1984, on va aparèixer una línia que feia referència a l’ambaixada, que deixava així de ser fruit de la improvisació dels joves per convertir-se una tradició anual per al poble. Aquesta línia resava el ja habitual “Ambaixada de les tomaques a les 13 hores”, que ha estat present al programa de festes des d’aquell any fins als nostres dies.

                    Però més enllà de les proves visuals, per determinar els orígens de l’Ambaixada hem de remuntar-nos molt més enrere. La història dels pobles s’escriu amb la tinta invisible de les paraules, i el boca a boca fa que les noves generacions coneguen el per què d’algunes de les coses que per a ells ara són habituals. En aquest cas passa el mateix, segons va contar Milagro Agulló Sanchis, aquesta mateixa ambaixada ja va ser interpretada alguns anys abans del 1936 per la filà Realistes i declamada per Paquito Sanchís “el de la fundició”, qui anys després tornaria a ser ambaixador a la filà Bequeteros. Per tant, podem datar ací, abans de la Guerra Civil, l’antecedent directe de l’Ambaixada de les tomaques actual.

                 El que podem assegurar és que, l’any de la seua fundació, el 1942, els membres de la filà Bequeteros i els de la filà Caballeria Ministerial decidiren crear “l’Ambaixada de les tomaques”. El motiu era senzill: Ninguna de les dos filaes entrava directament en la roda de càrrecs, ni participava en l’alardo, ja que el seu paper en les festes consistia principalment a obrir i tancar els actes principals (Diana i Entrada), per la qual cosa el seu tercer dia de festes quedava prou buit i el van ocupar amb aquest acte diguem-ne alternatiu.

                 Com hem dit abans, el boca a boca és el principal responsable de tot el que coneixem hui sobre l’acte. Segons opinions que han anat passant de generació en generació, l’autor de l’Ambaixada és “El ti Botifarra de Muro”.

             Poc a poc es va anar configurant l’acte. El dia començava amb un “esmorzar de sobaquillo” en la filà Cavallets, des d’on arrancava una comitiva acompanyada per la música del Bequetero, que recorria els carrers de Cocentaina. La gent del poble que per la seua labor quotidiana tenien tomaques recollides dels seus camps oferien la “munició” a les filaes, que anaven omplint un carro que, una vegada al lloc acordat per a la realització de l’Ambaixada, es dividia en dues parts, una per a l’exèrcit Moro i l’altra per al Cristià.

              Pel que fa al lloc, l’acte va començar realitzant-se en el que hui és l’Avinguda Rei D. Jaume I. No obstant, la ubicació d’aquestes batalles va anar canviant constantment amb el pas dels anys perquè el resultats i el fem que produïa no agradava als veïns. Durant molts anys, sobretot a la dècada dels 50 i 60, el lloc elegit va ser el carrer Miguel Crevea. D’aquest carrer ja es va passar a “El Camet”, hui plaça Anselmo Martí. En els anys posteriors es va traslladar al Pla de la Font, però quan els veïns van començar a intentar evitar la seua celebració, l’Ambaixada va passar a fer-se un parell d’anys a l’esplanada del Convent dels Pares Franciscans.

                    L’Ambaixada de les tomaques és un acte lúdic i divertit, per la qual cosa ha deixat un fum d’anècdotes a la memòria dels Bequeteros que l’han viscuda molt de temps. Per destacar-ne alguna, podem dir que la tomaca no és l’únic fruit que s’ha utilitzat a l’Ambaixada. A llarg de molt de temps, els components dels Bequeteros es reuniren abans de la “tomacà” al forn de Aixara, on buidaven melons verds per posar-se’ls al cap com si es tractara dels cascs dels soldats.

              Entre els anys 1967 i 1969, l’Ambaixada va patir altres intents de prohibició, però en aquesta ocasió per la mateixa Junta de Festes, que pretenia imposar una disciplina de serietat en els actes festers. Per aquells temps, tant els Bequeteros com els Cavallets ja entraven en la roda de càrrecs, però sempre hi havia un grup de joves que en el seu afany de passar-ho bé i empesos un poc per la prohibició, se les enginyaven per organitzar l’Ambaixada fóra com fóra.

                Una de les dificultats per als Bequeteros ha sigut sempre la falta d’un ambaixador que vullguera fer-se càrrec de l’acte de forma permanent, així que la llista és molt gran. Alguns dels primers van ser, a més del ja anomenat Paquito Sanchís, Juan Jordà “Faixa”, Rafael Doménech Reig i Enrique Castelló. Ací és quan va aparèixer la primera ambaixadora, Pepita Gironés, que no ha sigut la única ja que 40 anys més tard, la seua neta Gemma Sanchís, també va realitzar el discurs. Rosana Juan completa el trio d’ambaixadores de la història dels Bequeteros. Pel que fa als homes, i sense intenció d’oblidar-ne cap, podem anomenar com ambaixadors, a més dels quatre primers esmentats unes línies més amunt: José Luis Olcina, Juan Jordà “Moroto”, Gustavo Pascual, Javier Palací, Miguel Palací, Iñaqui Moltó, Rafael Palací. En últim terme, i per solucionar aquesta problemàtica de la falta de continuïtat dels ambaixadors, l’any 2004 es va decidir que Rafael Pérez Camps s’encarregara de l’Ambaixada, cosa que el situa com a quinzè ambaixador i solució al problema.




          Altra dificultat, com ja hem dit més amunt, és el lloc. El Pla de la Font és l’indret on més vegades s’ha realitzat l’Ambaixada de les tomaques, però als cinc o sis emplaçament ja esmentats abans hem de sumar l’actual Guardería (abans solars de la Basa el Sort, en la part alta de l’actual Avinguda del Ferrocarril, prop dón es trobaven les quadres de Peluca), al bancal del Compte, al Recinte Firal, al carrer Alcalde Gadea, entre d’altres, ja que és possible que algun s’haja perdut pel camí. Als últims anys, s’ha fixat com a lloc de celebració el solar que hi ha darrere del Bosco II.

          Últimament el suport de la Junta de Festes, subvencionant les municions en forma de tomaques, i el de l’Ajuntament, proporcionant el lloc per realitzar-la, han reavivat més si cap l’Ambaixada. Aquest finançament municipal i la seua mateixa tradició configuren l’Ambaixada quasi com un acte públic, per la qual cosa la filà Bequeteros convida a tots aquells que vulguen participar a que formen part del seu exèrcit.

                El 10 de juliol de 2010 l’Ambaixada de les tomaques va eixir per primera vegada de Cocentaina, ja que va ser la protagonista a Ontinyent de les actuacions emmarcades dins el I Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians, al qual es va destacar la simpatia de l’acte i el llarg recorregut històric que ací acabem d’explicar.


              Podem dir que l’Ambaixada de les tomaques ha sigut i continua sent hui un acte molt entranyable per a la filà a pesar de tots els problemes que ha tingut. A cada època un grup de bequeteros s’ha encarregat de que la flama no s’apagara i és a ells a qui tenim que donar les gracies de que aquest acte caracteritzat sobretot per la seua originalitat i sentit de l’humor seguisca celebrant-se en l’actualitat.